resized_IMG_7485

Escoltar a les persones que són a l’aula amb tu i aprendre a escoltar-se entre totes. Jugar amb serietat i ironia. Intentar que l’aprenentatge sigui cooperatiu i tenir molt en compte que les persones amb qui treballes ni són iguals, ni comparteixen les mateixes creences i pràctiques culturals que les teves, les de la institució que, de vegades, simbolitzes o les del currículum que construeixes amb elles. Tenir present que allò imprevist, imprevisible, allò que no pots controlar, però que també passa entremig, és una gran força que ens permet veure’ns des d’un altre lloc, malgrat que no sempre sigui l’opció més  còmode. Tenir cura de si. M’interessa molt la grandesa de tot allò subtil i ocult, que és molt femení, i alhora ens diu que l’educació amb ètica de la cura ens permet resistir a moltes de les conjuntures actuals.

Carla Padró

Com explicar, jugar i observar allò que no es veu…

Pedres i Poetes de David Bestaué, a la galeria l’Estrany de la Mota fins el 27 de març

Smith, Keri. MESS- the manual of the accidents and mistakes (Penguin Books)

megafone.net

Miquel García

LA ASAMBLEA / THE ASSEMBLY

Video.
1h.46min.
2012 Barcelona.

Parece una idea rara pero el arte y la cultura están repletos de maneras de pensar y hacer que pueden ser aplicables a retos que estamos viviendo en el día día. El arte contemporáneo promueve un pensamiento transdisciplinario: un artista hoy en día puede decidir ser fontanero o antropólogo, o incluso mezclar las dos cosas. El arte como disciplina exige de sus “profesionales” una actitud lúdica, un juego constante. Los resultados de este jugar pocas veces son promovidos entre gente de un barrio como Poble-Sec como práctica para aplicar a temas como son la vivienda, la alimentación, la educación o la salud. Estos temas son relegados a técnicos especializados en ello, gente seria. En otras palabras: los temas serios de los barrios populares se tratan de una manera conservadora y burocrática.

el reto de cada día…para mí sería poner me en contacto con la “bio-diversidad cultural”, con algo que no esta cerrado y definido, algo que apunta hacia la infinidad de posibilidades, y la infinidad de cosas que todavía pueden ser aprendidos.

el nivel del Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio significa, entre otras cosas que no se convierte solo en un club donde personas con cierta afinidad conocida vienen para escucharnos a nosotros mismo, sino que venimos aqui todos para encontrar otras ideas, para ser sorprendidos.

Aviv del http://centrodecultivoscontemporaneosdelbarrio.wordpress.com (CCCBarrio)

linus-dibuixa

Dominiques. Què hi ha dins l’edifici?

Com viuen les monges Dominiques?

Fundació Miró. Exposició Explosió! El llegat de Jackson Pollock

Del 24/10/2012 – 24/02/2013

www.pissiganya.cat

threeframes.net

mimesi

Mímesi

Marco Godoy

Aprendre el que ja sé. Ensenyar el que no sé.
Anar a la recerca de les preguntes que han estat ocultades per les respostes.
Generar espais i situacions on poder pensar en ample i mantenir-nos lliures.

Patricia Marqués, educadora de l’art

Acaso Maria, Ellsworth Elizabeth y Padró Carla (2011). El aprendizaje de lo inesperado. Catarata Editorial

Re. Act.Feminism#2

Per què l’experiència matèrica sovint es converteix  en joc figuratiu?

IMG_7332

Taller d’Art per Nadons, sessió 14. Ombres (21.01.13)

http://www.sculptureadventures.com/

http://www.eatock.com/project/thank-you-photographs/

Intento que cada día haya algo que me cambie la perspectiva de mi cotidianidad. Pequeños juegos, ir a destiempo, involucrar cosas que me fascinan en el diario. No es fácil que esto ocurra cada día pero el esfuerzo por que así sea esta ahí. 

En cierto modo diría que es no dejar que el flujo de la vida cambie la particularidad de la mía. Que las cosas fluyan aunque sólo sea por un instante al ritmo y del modo que mi me gusta. No es fácil a encontrar esa grieta en la que esto ocurre sin colisionar con el mundo pero en esa sutileza esta el reto. De algún modo también es algo que se relaciona muy directamente con mi modo de crear. 

Alfonso Borragan, Artista

Quantes persones calen per prendren's la mesura?

Quantes persones calen per prendren’s la mesura?

http://room13international.org/about/the-story-of-room-13/

Un núvol. Berndnaut Smilde.

Com respondre en una sessió grupal els interessos individuals de cada participant (persona gran-persona petita).

Quin és el repte que em plantejo en el meu dia a dia… no sé que hauria contestat ara fa una setmana, però avui, desprès d’haver estat en una performance amb i d’ Ester Ferrer,  he pres consciència  que el meu repte és continuar fent-me preguntes, cada dia i cada moment,

que el meu repte no és tant  trobar respostes, com que cada pregunta me’n plantegi de noves…

que el meu repte és donar cabuda a una resposta sempre i quan aquesta em generi un piló de preguntes més…

…. i així

anar fent

mantenint el cuc al seu lloc

Ester Ferrer ens en va plantejar 65, de preguntes

la meva panxa em va dir que cada una en podia generar 65 més!

aquest era el joc

aquesta la potència de la seva performance

aquest el meu repte

ser capaç de plantejar-me un piló de preguntes

preguntes que mostrin les idees que comporten

preguntes que obrin finestres

preguntes que facin explotar desitjos

preguntes que t’aboquin a  relacionar (te)

preguntes que se’t posin a la panxa i no et deixin parar ni quan pares

preguntes com les que es plantegen i et plantegen, si tenen espai per fer-ho, les persones de curta edat, les meves companyes de feina durant 42 anys a les aules d’educació infantil

Ester Ferrer

“artista basca interdisciplinar

professora d’art performatiu

considerada com una de les més grans artistes de la seva generació”

Mar, gràcies per presentar-me-la

gràcies a tothom que m’ha presentat a una persona preguntadora

Mercè de Febrer

taller d'art per nadons

taller d’art per nadons

www.sculptureadventures.com

Daniel Eatock: “Thank you pictures”

I a tu què t’agrada fer? i si ara no poguessis parlar, com m’ho diries amb gestos?

Ahmad Nadalian

Supplemento al dizionario italiano. Bruno Munari, CORRAINI edizione 1999

Quina és la nostra visió de l’Infant?

25+2 TALLER TRIANGLE (La publicació)

Art urbà a La Llacuna

http://ceiplallacuna.webege.com/menjador/art-urba-a-la-llacuna

http://www.eltono.com/lang/es/2011/03/art-urba-a-la-llacuna/

COMENCEM EL NOU CURS!!!!!!!!!

INSCRIPCIONS OBERTES 2012 – 2013

+ informació escolaeart@experimentem.org // 932 17 18 77

Com explicar el que és un acció?

– EXPOSICIÓ: La farmacia Balvey.
Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

Des de la quotidianeïtat del dia a dia procuro descobrir cada dia alguna cosa, la vida està plena de petits detalls que quan t’hi fixes s’obre tot un univers.

Helena Ayuso

•    Exposició. Galeria Estrany – de la Mota. Patricia Esquivias _ 27.03.12 – 02.06.12
Que nunca hubiera existido esa pregunta del vaso

•    Al finalitzar un treball ens reunim amb els participants i observem els resultats…explicar o narrar?

Per mi es repte és combinar sa producció artística amb sa gestió. Fer que aquestes dues feines siguin compatibles en es meu dia a dia i que es nodreixin una de s’altre.

És complicat però alhora molt enriquidor sentir que aprens treballant i que aquest aprenentatge és d’anada i tornada. Trob a sa feina es motor i s’energia per seguir produint i en sa creació, ses estratègies per veure sa gestió d’es d’una altra perspectiva.

Es contacte diari amb professionals de s’àmbit artístic i educatiu, amb es debat i es diàleg continu sobre aquestes temàtiques m’obliguen a no desconnectar i entendre sa producció dins un marc de realitat.

Antònia Del Río

L’art d’educar o educar per l’art?

L’EDUCACIÓ ÉS POLÍTICA?

La Capella,Hospital, 56 . 08001 Barcelona

ARTESANS Construccions col·lectives de l’espai social 02.03.2012 – 22.04.2012

www.bcn.cat/lacapella/catala/120302.htm

www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=article&id=870&catid=37&Itemid=55

La energía de la posibilidad
Los retos cotidianos y personales son, desde mi punto de vista, manifestaciones en pequeño formato de batallas más globales. Me gusta proyectar la imagen mental de un canal general de acontecimientos que pueda verse alterado por el lanzamiento individual de una pequeña solución. Es lo que llamo recursos con capacidad reactiva exponencial. Me recuerdan un poco a aquellos suavizantes de nueva generación que aplicando sólo una pequeña cantidad de producto, liberan su efecto durante seis semanas.
En el ejercicio correctivo de lo que demanda “la vida diaria”, el desempeño profesional como gestor cultural y educativo, los proyectos como artista, el espacio de mis relaciones personales y afectivas y en aquellas manifestaciones sociales más o menos amplias en las que participo, me encuentro esencialmente ante dos desafíos permanentes. Uno es el deseo de extirpar aquellos pensamientos-tumor colectivos o personales que además de aburridos, ralentizan y entorpecen el funcionamiento general, la cristalización de proyectos, una buena conversación o simplemente, la óptima resolución de un conflicto personal. El siguiente reto, quizás derivado del primero, es nutrir de forma inteligente la sensación de que las cosas son posibles. La posibilidad consciente es una reserva natural de energía totalmente renovable y personal. Una excelente apuesta en un momento en que todo parece pasar por las circunstancias, contextos, políticas y errores del pasado.

José Antonio Delgado
Gestor cultural y educativo / Artista performer

L’educador davant del grup. És important valorar tot el que ha passat al llarg de cada sessió amb els propis participants?