Entre imatges

oriol vilapuig

Tinc la sensació que sempre  m’he mogut entre imatges. Recordo els contes infantils  que mirava de petit per les seves imatges, i per la fascinació que aquestes em produirien. El posterior descobriment de l’art en el llibres que corrien per casa va ser tota un revelació fascinant.  Aquelles imatges eren d’una intensitat i profunditat inesgotables. Passava hores contemplant-les. Crec que el que em va  fer decidir a utilitzar la pràctica del dibuix va ser aquesta fascinació, junt amb el desig de posseir-les, de filtrar-les física i psíquicament. Em recordo en la meva adolescència fent una aquarel•la d’una de les escenes de la creació que va pintar Miquel Angel a la Capella Sixtina, copiar-la ho transformava tot en un acte de gran intensitat.

Avui encara em trobo fent actes similars, el meu moviment té lloc entre imatges. Quan vaig al taller, el primer que faig és recorre’m enmig les imatges que he anat acumulant al meu voltant,  la majoria passen, però algunes, per una estranya empatia, m’aturen, amb una fascinació similar a la que experimentava d’infant.

Us proposo un exercici que consisteix en aïllar i relacionar imatges i que constitueix  gran part de l’origen del meu treball. Si visiteu la meva pàgina web http://www.oriolvilapuig.com/cat/referencies/quaderns/quaderns.html ,  a l’apartat estudis i referències, podreu veure unes llibretes que mostren estudis i treballs. Si obriu la llibreta negra veureu l’apropiació i relació que faig d’imatges heterogènies que provenen de diferents llocs (la història de l’Art, el cinema, els mitjans de comunicació…) i que jo desplaço, ja que entenc que la imatge no té un lloc fix, assignat. Aquesta apropiació i desterritorialització es produeix, no tant amb la idea de fixar un coneixement, com amb la de canalitzar una emoció que entrellaça memòria i pensament, una  emotivitat, en la majoria dels casos,  que es fa difícil de traduir en el llenguatge de les paraules.